|
El
terme municipal d'Arenys de Munt està situat a l'extrem nord-oriental de la
província de Barcelona. Des dels
seus orígens pertany al bisbat de Girona. Amb una extensió de 22'05 km2, limita
amb els termes de Sant Vicenç de Montalt, de Dosrius, de Vallgorguina, de Sant
Iscle de Vallalta, de Canet de Mar i d'Arenys de Mar. Dins del municipi hi
trobem els petits agregats de Torrentbò i de Sobirans, així com nombroses masies
escampades pel seu terme i cinc urbanitzacions. El petit nucli urbà, arrapat a
la Riera, es
troba a 4
km d'Arenys de Mar i de la costa, a 13 km de Sant Celoni, a
10 km de
Mataró i a 45
km de Barcelona. El terme queda força ben comunicat amb la
carretera comarcal B-511 d'Arenys de Mar a Sant Celoni, amb la BV-5031 de Cornellà a
Fogars de Tordera i, darrerament, amb la A-19 que frega el límit meridional del
municipi.
Arenys de
Munt fou Sant Martí d'Arenys des del seu matiner naixement com a parròquia al
segle IX.
Històricament i culturalment, Sant Martí d'Arenys ha estat molt més lligat a les
terres gironines que no pas a les comarques barcelonines. Durant tota l'edat
mitjana i l'edat moderna formà part del terme del castell de Montpalau, dins del
vescomtat de Cabrera i comtat de Girona. Durant el segle XVIII formà part del
corregiment de Girona i només la divisió provincial de l'any
1833
l'encabí a la província de Barcelona. A començament del
segle XX, les nostres contrades van rebre el nom de Costa de Llevant, que així
és com les veien els barcelonins. Més tard, l'any 1936, la divisió comarcal
batejà aquest territori amb el nom de Maresme. En realitat, la comarca natural a
la qual pertanyen totes les poblacions de l'antic terme de Montpalau, des
d'Arenys de Munt i Arenys de Mar fins a Tordera, és la Marina de la Selva. Aquesta pertinença a la
comarca natural es basa en unes fondes arrels històriques i uns forts lligams
culturals, socials i religiosos.
L'església de Sant Martí d'Arenys va ser aixecada al segle XVI.
Com la majoria de les esglésies de les nostres contrades segueix l'estil gòtic
tardà tot i que incorpora valuosos elements renaixentistes. Al començament de la
guerra civil fou cremat el ric patrimoni artístic que contenia. Avui
resten unes notables pintures de Pere Serafí i dues talles de Joan de Tours.
Dins del terme també es
conserva l'ermita de Santa Cecília de Torrentbò, un edifici molt reformat.
L'ermita del Remei fou un lloc de devoció popular molt important fins no fa
massa anys i centre d'un aplec anual que reunia la gent de Caldetes, Arenys de
Mar i Arenys de Munt.
Les ruïnes de l'ermita de Sant Miquel han
quedat mig amagades entre la vegetació, prop de la Riera, dins de les propietats del mas
Colomer de Sobirans.
Dins del casc
urbà es conserven dues masies fortificades dels segles XVI i XVII que conserven
les seves torres de defensa, Can Bellsolell de la Torre i Can Maiol de la Torre. Fora del poble,
Ca n'Amar de la
Torre manté intacta la seva torre fortificada. Totes les torres
de defensa tenen una base quadrada. Un altre edifici notable de la població és
l'edifici de l'Escola Sant Martí, aixecat entre l'any 1933 i l'any 1937, obra
postmodernista de l'arquitecte Enric Catà.
Tot i les successives crisis
del sector tèxtil, Arenys de Munt manté un important percentatge de població que
treballa a la indústria (40 % de la població activa), potenciada els darrers
anys amb la creació de la zona industrial al Torrent d'en
Puig.
L'agricultura (5
%) es troba en un clar retrocés que pot afectar molt negativament l'equilibri
medioambiental i territorial d'unes contrades que mostren una biodiversitat cada
cop més pobre. La cirera (la
varietat d'en Roca com a més preuada), la maduixa i les hortalisses tradicionals
són els productes dels quals els pagesos en treuen més bon profit. El sector comercial i de serveis
està en plena expansió ( 44 %), adaptant-se a una societat que creix
ràpidament.
La població
d'Arenys de Munt està experimentant els darrers anys un creixement espectacular,
accentuat des de l'any 1993 per la prolongació de l'A-19.
El poble no
trencà el sostre secular dels 3000 habitants fins el 1960. El 1970 ja
sobrepassava els 4000 habitants. Després d'un cert ralentiment la dècada de
1980, s'enfilava fins els 5200 habitants l'any 1994 i sobrepassava els 6000
habitants l'any 1998.
Arenys de Munt celebra, amb tot lluïment, la
seva Festa Major per Sant Martí, l'11 de novembre.
Durant
la Festa
Major té lloc la Mostra de relleno, una novetat que ha
arrelat amb força i que vol potenciat aquest menjar típic del nostre poble.La
Festa Major petita està dedicada a la Mare de Déu del Remei, una festa de
primavera que té lloc el cap de setmana següent al Diumenge de Glòria. L'11 de
setembre, Diada Nacional de Catalunya, se celebra al bell mig de la Riera una tradicional trobada
d'artesans i de puntaires.
Arenys de Munt compta amb una Escola de primària, el col·legi Sant
Martí i amb un Institut de Secundària, l'IES Domènec
Perramon.
L'ajuntament
està potenciant una Aula Cultural oberta a totes les edats.
El parc i el santuari de Lourdes de
Sobirans, un lloc agradable de repòs i envoltat de vegetació és un indret
visitat els dies festius i cada cap de setmana per nombroses persones del poble
i de les rodalies.
La societat arenyenca de finals del segle XX presenta un moviment
cultural molt actiu.
La recuperació i
rehabilitació de Can Borrell ha estat una fita dins de l'àmbit cultural local.
La propera inauguració de la
Col.lecció de Zoologia "Jordi Puigduví" ens dotarà d'una
primera infraestructura museística. El moviment de puntaires, l'Esbart Dansaire,
la PACAAM, el
Col·lectiu pel Museu-Arxiu, les Corals, el Grup Fotogràfic, el Centre Moral,
la Biblioteca
Popular Sant Martí, l'Agrupament Escolta, el Batec,
la Fulla, els
Premis Torroja, la
Biblioteca, la Mostra Literària, el premi
de poesia Domènec Perramon, la Primavera de les Arts, els
Itineraris històrics i els de natura ...., tot una colla d'entitats i
d'inciatives que han col.laborat en la millora cultural del nostre poble. Un
poble que, d'altra banda, no ha renunciat a la seva història ni a les seves
tradicions, que ha promocionat el ³relleno², ha revitalitzat les bredes, ha
impulsat les manifestacions artesanes i ha iniciat la recuperació del seu passat
i dels seus personatges il·lustres. |
El primer consorci de comunicació de Catalunya
Intranet 
QUI SOM
|
LA RÀDIO AL DIA
|
PROGRAMACIÓ
|
NOTÍCIES
|
ENLLAÇOS
